You are currently browsing the category archive for the ‘general’ category.
Estaria bé poder inventar en l’escriptura un “temps d’espera” abans de seguir llegint, per convidar a la reflexió. Sempre podem dir, però, que abans de seguir llegint, fem aquesta reflexió.
Tenim temps per escoltar, en la nostra vida diària, en el ritme que ens imposa la societat?
I a les aules? L’alumnat escolta sense problemes? O bé els hem de cridar l’atenció sovint? O bé estan fixant l’atenció en altres coses?
Dins el procés d’aprenentatge el “saber escoltar” com “el saber llegir” és cabdal per una bona comprensió.
Us recomanem un clàssic, però que com passa amb molts clàssics, moltes persones no se l’han llegit, o millor dit, no se l’han llegit sencer. Parlem d’el Petit Princep, d’Antoine de Saint-Exupéry.
La del Petit Príncep és una història que es pot explicar a tots els nivells, donat que tal i com hem dit moltes vegades, les històries o els contes es poden fer i desfer. Amb la lectura d’aquest llibre podem aprendre molt sobre tipus de persones i tipus d’actituds i de comportaments.
Hem trobat l’associació www.elpetitprincep.org que gira al voltant d’aquest llibre i han organitzat activitats com la lectura del llibre a diversos llocs de Barcelona. Dins de l’apartat de recursos ens adreça a la pàgina del Servei Educatiu de les Corts per tal de poder-los consultar, i que també us deixem. Hi podeu trobar una maleta pedagògica amb material i una proposta educativa.
Si més no, el llibre del Petit Príncep creiem que hauria d’estar a totes les biblioteques!
Parlem de motivació, us presentem un llibre que us descobrirà tots els secrets de la motivació.
Està escrit per José Antonio Marina, pedagog, filòleg, especialitzat en intel·ligències múltiples i ètica. Títol: “Los secretos de la motivación”
No ens equivocaríem si diguéssim que bona part del fracàs escolar actual es deu a la manca de motivació, potser dubtes en poder aconseguir a ser algú a la vida, poc interès en aprendre les matèries que s’imparteixen a l’aula, desencant general, avorriment….
Creiem que aquest llibre ens pot donar moltes idees per tal de treballar aquesta motivació que tant ens fa falta, la de l’alumnat i…. la nostra!
Us deixem un enllaç on podeu escoltar un resum de cada un dels capítols, podeu començar per aquí.
Molt recomanable!
Us proposem que busqueu llibres que expliquin les biografies de les dones que tenim a la nostra llista de referents, de vides que cal conèixer.
Podeu clicar “referent” al núvol d’etiquetes i tindreu totes les entrades corresponents a aquestes dones.
Si cliqueu sobre les imatges d’aquestes dones, anireu directament a la pàgina de wikipèdia que també dóna informació i bibliografia.
Us deixem l’enllaç per llegir aquesta entrevista, que hem trobat en un tuit de Contes pel món. En aquesta pàgina hi trobareu moltes més entrevistes, de persones de tots els àmbits, que podeu utilitzar per fer exercicis de lectura i comprensió lectora.
Esperem que us agradi.
Aquest any que comença ha estat declarat per les Nacions Unides com a Any Internacional de les Cooperatives, treballarem també aquesta temàtica des del nostre bloc.
De moment, hem posat una imatge per aquest any internacional que també recorda l’any que deixem, l’Any Internacional dels Boscos, donat que no volem oblidar els arbres i els boscos.
I per anar entrant en el tema, us deixem també aquesta presentació.
Ens ha arribat aquest video, pensem que no hauriem de rebutjar cap abraçada!
Perquè no inventem un conte en el qual surtin abraçades a dojo?
Us desitjem pel proper any, que tingueu moltes abraçades!! Bon Nadal i Bon Any 2012!!
Coneixeu a aquesta dona? era molt baixeta, poqueta cosa, però les coses que va fer durant la seva llarga vida (va néixer el 1913 i morir la setmana passada el 23 de juny) són d’una dimensió que no es pot mesurar. Si continueu llegint trobareu quatre pinzellades sobre la seva vida, recomanem un llibre de capçalera on ella mateixa ens ho explica tot i aprofitem també per proposar algunes activitats per fer durant l’estiu però que també podrien ser activitats a desenvolupar a les aules el proper curs. Ens quedem amb que la Christiane va dedicar la seva vida a construir, mentre que les guerres ho destrueixen tot i per tant l’afegim a la llista de referents de pau.
Aprofitem que acaba aquest curs 2010-2011 per introduir un nou concepte, tal i com diem al títol d’aquesta entrada, educar el talent. Què vol dir això? el talent és la intel.ligència que utilitzem per aconseguir objectius importants a la nostra vida, i per tant, de donar-li sentit.
Dins aquesta intel.ligència també s’hi inclou la gestió de les emocions (valorar l’esforç i treballar la frustració per exemple) i la virtut de l’acció (la mandra és molt mala consellera, sovint ens quedem a l’àmbit teòric i no passem a l’acció).
Educar el talent significa trobar quines són les nostres destreses, per tal d’utilitzar-les i aconseguir ser allò que volem ser. Aprofitem, per exemple, les extraescolars que fan els nostres fills i filles, que les escullin lliurement, per així oferir-los possibilitats de descobrir en quin àmbit es desenvolupen millor, què se’ls dóna bé i què no, per tal d’anar descobrint les seves destreses, que són les que els serviran en la seva adultesa.
Els nostres fills i filles seran a la seva vida el que vulguin ser (els ho hem dit alguna vegada?), per això els hem de donar les eines necessàries, a través de l’educació del talent.
Amb l’educació d’aquest talent (que TOTS tenim, però que hem de treballar) descobrirem quines són les nostres fortaleses i debilitats, per tal d’aprofitar les primeres i controlar les segones.
Us deixem un enllaç d’un dels programes de Catalunya Ràdio, l’Ofici de viure, que parla d’educar el talent. Entrevisten a Jose Antonio Marina, és filòsof, s’ha centrat en l’estudi de la intel.ligència i la creativitat entre moltes altres coses i ha creat la Universidad de Padres, també ha escrit molts llibres, tots molt interessants, l’últim es titula “La educación del talento” de l’editorial Ariel i que òbviament recomanem.
Hem volgut fer aquesta entrada per donar compte d’una vessant educativa que no està contemplada dins el sistema educatiu, i que ens pertoca als pares i mares de dur a terme, per això és tan important primer prendre’n consciència, per poder actuar a continuació.
Aquí teniu l’enllaç del programa de l’Ofici de Viure, segur que el trobareu molt interessant.
http://www.catradio.cat/audio/541872/Lofici-de-viure-Educar-el-talent
La setmana passada va morir l’Elisabeth Eidenbenz, pels qui no la coneixeu us podem dir que el seu nom va prendre protagonisme en els aconteixements que van seguir a la fugida dels republicans durant la guerra civil espanyola cap a França.
Va resultar que França ja esperava la entrada massiva de gent a través de les seves fronteres, però la previsió es va quedar curta i es van veure desbordats per l’allau de gent que finalment es van exiliar. Van decidir capturar la gent que anaven arribant i tancar-la a les platges d’Argèles Sur Mer.
El calvari que van patir els refugiats va ser dantesc, tot i així les dones es quedaven embarassades i duien les seves gestacions fins al final. L’Elisabeth era una mestra suïssa i voluntària de la Creu Roja i va crear una maternitat molt a la vora de les platges on estaven els exiliats. Va habilitar unes tendes especials on hi podien anar les dones en les últimes etapes de la gestació, el seu objectiu era alimentar-les perquè tinguéssin força per ajudar durant el part. Quan les dones es posaven de part, se les podia emportar a una casa que va habilitar com a maternitat, allà parien i s’hi estaven durant les primeres setmanes de vida dels nedons, les alimentaven amb llet de vaca, podien menjar pa amb mantega, i tenien un hort i tot d’arbres fruiters al voltant de la casa, així les dones tenien fruita i verdura fresca que les ajudava en el seu periode d’alletament.
Tota aquesta gesta està molt ben reflectida en el llibre de l’Assumpta Montellà (La Maternitat d’Elna, bressol dels exiliats) i també en podeu trobar un reportatge per internet que es diu “Elisabeth Eidenbenz, la mare de la maternitat d’Elna”. De ben segur que no podreu evitar emocionar-vos però per altra banda és necessari conèixer tot el què va passar.
Esperem que us animeu a conèixer més la vida i l’aventura d’aquesta dona, va guardar tota la documentació d’aquell temps perquè servís per revisions posteriors i en quedés constància.
Actualment la maternitat existeix i s’ha convertit en un museu, si aneu per aquelles contrades us recomanem que hi feu una escapada per visitar-la! Elna és molt aprop de la frontera.
Aquesta entrada és el nostre homenatge particular a l’Elisabeth.
Creiem que la figura de l’Elisabeth hauria de ser coneguda per tothom, com va superar molts obstacles per poder crear una bombolla de pau dins de l’horror de la guerra i envoltada de nazis per tot arreu, que feien escorcolls i la tenien ben vigilada. Es un referent de valentia, de pau, de tenacitat, d’imaginació i de triomf en uns moments més que difícils.
