You are currently browsing the tag archive for the ‘pau’ tag.
El passat dia 17 de maig es va fer la presentació d’aquest llibre a Sabadell, organitzat per la plataforma Un altre món és possible i la col·laboració de la Lliga dels Drets dels Pobles .
A la presentació hi van participar la Iman Ahmad Hamas, periodista i activista irakiana, que ens va explicar la situació de la dona a l’Irak actual i que és una de les dones que trobarem al llibre, i la Rita Huybens, presidenta de la nostra entitat i que ens va explicar la situació de la dona a la República Democràtica del Congo tot introduint la situació política i econòmica del país.
llibre 1325Mujerestejiendolapaz
Va ser una presentació molt i molt interessant, tant la Iman com la Rita ens van donar molta informació que no ens explicaran mai els mitjans de comunicació convencionals i que dona compte de tota la feina que encara hi ha per fer.
Ahir va morir la Teresa Pàmies, ja era molt gran i la vida i els anys la van dotar d’una gran saviesa.
Catalana de naixement, als 16 anys es va fer militant del partit socialista , es va convertir en una referenta política de la seva època.
Va viure molts anys a l’exili, i va recórrer diversos països abans de tornar a Catalunya.
La Teresa era forta, contundent, generosa i “bona gent”, compromesa, humil, senzilla i amb uns valors indestructibles. Es va convertir en una cronista de la seva generació.
Incloem la Teresa a la llista de referents, de vides que cal conèixer.
Us animem a que busqueu dades de la seva vida i a que llegiu algun dels seus llibres, no us deixaran indiferents.
Com que ja hi ha molta maror reivindicalista i revolucionària a la xarxa (i amb tota la raó), hem volgut fer una entrada trencadora i preciosa per agafar una mica d’aire tebi… per continuar endavant amb les reivindicacions i les manifestacions.
Es un text d’en Cebaldo Inawinapi, pertany al poble originari Kuna de Panamá. Els indígenes, tots els indígenes del món veneren la mare terra, perquè ho dóna tot a canvi de no res, la terra és la generositat, és la vida, és el miracle, és la DONA. No cal pensar gaire per descobrir que la dona construeix i l’home destrueix.
Us deixem aquest text, procureu no pensar en res més mentre l’esteu llegint.
“Mama Miti“, la Mare dels Arbres. Així és com anomenen els pobladors de Kenia a aquesta dona, que va rebre el Premi Nobel de la Pau al 2004. El comitè Nobel va defensar la seva candidatura amb les següents paraules “La Pau a la Terra depèn de la nostra capacitat a l’hora de conservar el nostre entorn viu. Maathai està al capdavant de la lluita en la defensa i la promoció del desenvolupament ecològic, social, econòmic i cultural de Kenia. Té una visió global que inclou el desenvolupament sostenible, la democràcia, els drets humans i , sobre tot, els drets de les dones”.
La considerem una referent de Pau, i com a tal, la seva vida i la seva feina hauria de ser coneguda per tots i per totes, per adonar-nos de que una altra manera de procedir és possible.
Seguiu llegint per conèixer més sobre la vida de Wangari i el significat dels arbres pels kikuius…
Coneixeu a aquesta dona? era molt baixeta, poqueta cosa, però les coses que va fer durant la seva llarga vida (va néixer el 1913 i morir la setmana passada el 23 de juny) són d’una dimensió que no es pot mesurar. Si continueu llegint trobareu quatre pinzellades sobre la seva vida, recomanem un llibre de capçalera on ella mateixa ens ho explica tot i aprofitem també per proposar algunes activitats per fer durant l’estiu però que també podrien ser activitats a desenvolupar a les aules el proper curs. Ens quedem amb que la Christiane va dedicar la seva vida a construir, mentre que les guerres ho destrueixen tot i per tant l’afegim a la llista de referents de pau.
La setmana passada va morir l’Elisabeth Eidenbenz, pels qui no la coneixeu us podem dir que el seu nom va prendre protagonisme en els aconteixements que van seguir a la fugida dels republicans durant la guerra civil espanyola cap a França.
Va resultar que França ja esperava la entrada massiva de gent a través de les seves fronteres, però la previsió es va quedar curta i es van veure desbordats per l’allau de gent que finalment es van exiliar. Van decidir capturar la gent que anaven arribant i tancar-la a les platges d’Argèles Sur Mer.
El calvari que van patir els refugiats va ser dantesc, tot i així les dones es quedaven embarassades i duien les seves gestacions fins al final. L’Elisabeth era una mestra suïssa i voluntària de la Creu Roja i va crear una maternitat molt a la vora de les platges on estaven els exiliats. Va habilitar unes tendes especials on hi podien anar les dones en les últimes etapes de la gestació, el seu objectiu era alimentar-les perquè tinguéssin força per ajudar durant el part. Quan les dones es posaven de part, se les podia emportar a una casa que va habilitar com a maternitat, allà parien i s’hi estaven durant les primeres setmanes de vida dels nedons, les alimentaven amb llet de vaca, podien menjar pa amb mantega, i tenien un hort i tot d’arbres fruiters al voltant de la casa, així les dones tenien fruita i verdura fresca que les ajudava en el seu periode d’alletament.
Tota aquesta gesta està molt ben reflectida en el llibre de l’Assumpta Montellà (La Maternitat d’Elna, bressol dels exiliats) i també en podeu trobar un reportatge per internet que es diu “Elisabeth Eidenbenz, la mare de la maternitat d’Elna”. De ben segur que no podreu evitar emocionar-vos però per altra banda és necessari conèixer tot el què va passar.
Esperem que us animeu a conèixer més la vida i l’aventura d’aquesta dona, va guardar tota la documentació d’aquell temps perquè servís per revisions posteriors i en quedés constància.
Actualment la maternitat existeix i s’ha convertit en un museu, si aneu per aquelles contrades us recomanem que hi feu una escapada per visitar-la! Elna és molt aprop de la frontera.
Aquesta entrada és el nostre homenatge particular a l’Elisabeth.
Creiem que la figura de l’Elisabeth hauria de ser coneguda per tothom, com va superar molts obstacles per poder crear una bombolla de pau dins de l’horror de la guerra i envoltada de nazis per tot arreu, que feien escorcolls i la tenien ben vigilada. Es un referent de valentia, de pau, de tenacitat, d’imaginació i de triomf en uns moments més que difícils.
A partir d’ara, anirem informant també de les diades internacionals, per conèixer-les i per poder-les treballar en la mida del possible, ja sigui amb contes o sense.
Les diades internacionals possibiliten la reflexió, fer-nos preguntes, veure com estem nosaltres, veure com estan els altres (els habitants d’altres països, les dones, els nens i les nenes). Què vol dir viure en pau? que vol dir “desarmament”? mireu en els diaris del dia si hi ha països que no estiguin en pau i perquè? Podeu parlar també de lo que són els drets humans, són respectats mentre hi ha pau? i si no hi ha pau? Què és la Organització de les Nacions Unides? perquè serveix? Quan surten imatges a la televisió sobre països que tenen revoltes, les persones que hi surten són homes o dones? Com resolen molt sovint els seus problemes els homes? i les dones, fan el mateix? Si hi ha una guerra, què fan els homes? i què fan les dones? Quan tenim un problema, de quantes maneres el podem resoldre? i què fem normalment?
Tenir una referència de les diades internacionals ens pot ajudar també a planificar activitats dins l’escola, podem aprofitar per treballar, per exemple, uns paísos o uns altres arrel d’una diada internacional.
El conte, “Sóc la Pau” d’Anna Obiols i il.lustracions de Subi, de la col.leció Els meus contes Preferits, tren blau.
Es un conte per treballar la pau, amb les il.lustracions veiem la foscor d’una guerra, al final hi ha un bri d’esperança i de llum.
Aquest llibre el tenim a la biblioteca de la Lliga, el podeu passar a buscar quan vulgueu.
I l’exposició és de la Carme Solé, una il.lustradora catalana amb molta sensibilitat i molts colors. Segons paraules de la poetessa Jocelyn Tholoniat la Carme és “comprometida con los problemas de la gente, los niños y los mayores; enfadada con los depredadores del planeta, el horror de las guerras y las injusticias”
