Aquest cap de setmana passat vam treure el cap per la fira d’entitats que va tenir lloc a la plaça Catalunya dins el marc de les festes de la Mercè a Barcelona.

En una de les parades hi vam recollir un llibre, és el Quart concurs de Narrativa breu per a Discapacitats Intel·lectuals, i es diu Paraules al Vent.

Aquest concurs està organitzat per l’Associació Alvent en Pro dels Discapacitats Intel·lectuals. Els podeu trobar a www.associacioalvent.org .

Hem llegit els contes i tots ens han agradat molt, la imaginació no té fronteres de cap mena, ho hem comprovat! Amb la lectura d’aquests contes podem intuir situacions i emocions de les persones que els han escrit. Acostar-se a qualsevol realitat diferent de la nostra és una forma d’entendre-la millor i per tant d’empatitzar, aspecte que sempre és interessant de treballar.

Us deixem un dels contes, es diu “L’amor…” i l’ha escrit la Laia Cortés del CPEE Sant Rafael de Tarragona.

“ L’amor és un sentiment molt bonic, a tots ens agrada sentir-lo i tenir-lo a prop, però també és un sentiment dolorós que no ens agrada quan ens fa mal.

Quan estimes a algú i et fa plorar…

Quan estimes a  algú i el perds…

O, quan estimes a algú i et fa sentir l’alegria de viure…

Quan estimes a algú i ets feliç…

En l’amor a vegades hi ha tristesa i d’altres felicitat.

Tristesa i felicitat com la vida mateixa. L’amor i la tristesa són molt iguals. En la vida hi ha molt d’amor, alegria i també molta tristesa i dolor. Tenim de tot, alegries, tristeses, rialles i plors. I, fins i tot així, la vida és molt bonica.

També hi ha l’amor entre dues persones: l’amor de dos enamorats.

Els nuvis s’estimen, s’abracen, s’agafen de la mà i es fan petons. Però també es barallen i ploren quan algun sentiment els fa mal, quan es deixen perquè ha desaparegut l’amor que es tenien.

Nosaltres també volem que ens estimin, que ens abracin i ens agafin la mà i ens facin petons. Volem sentir-nos estimats i estimades i tenir nuvis i núvies com els altres nois i noies de la nostra edat. Sabem que algun dia també ens tocarà plorar, però tot i així volem intentar-ho, vole ser feliços.

Què com som nosaltres?

Som gent simpàtica i amable, divertida i entremaliada!

Som gent com tu.

Volem que els nois i les noies ens estimin i s’enamorin també de nosaltres.

Així som nosaltres, una mica diferents, però igual que tots vosaltres. Tots som iguals i tots som diferents a la vegada.

I …si no fos així, la vida no tindria colors… seria trista i avorrida.”