Avui hem estat llegint la història de la Concepción Arenal Ponte ( dins el llibre 1325 Mujeres tejiendo la paz), si ens seguiu al tuiter veureu que anem anomenant per ordre a totes les dones que hi ha en aquest llibre tot posant una petita ressenya i l’enllaç del llibre per qui ho vulgui llegir complet.

Hem tingut una molt grata sorpresa quan hem llegit de mà de la pròpia Concepción una descripció que correspon exactament amb lo que seria la definició de Co-educació.

Us ho deixem per fer-ne una reflexió. Co-educar no és educar a nens i nenes de forma igual sinó donant a cada sexe el què necessita.

“la educación que se les da en España a las niñas es el arte de perder el tiempo. Lo primero que necesita la mujer es afirmar su personalidad, independiente de su estado, y persuadirse de que soltera, casada, o viuda tiene deberes que cumplir, derechos que reclamar, dignidad que no depende de nadie, un trabajo que realizar, y la idea de que la vida es una cosa seria y grave, y si se la toma como un juego, ella será indefectiblemente un juguete. La sociedad no puede en justicia prohibir el ejercicio honrado de sus facultades a la mitad del género humano”.

No deixeu de llegir el text sencer, la Concepción també era totalment contrària a la guerra, la identifica amb la ignorància.

La seva obra és un antídot contra la por.