Us presentem un conte que ens ha sorprès molt gratament, parla de la descoberta del propi cos femení d’una forma “natural”, i ens sap greu haver de posar el natural entre cometes donat que tot i estar en el segle XXI, el tema de la sexualitat encara costa de passar a molts adults quan n’han de parlar amb les seves filles i fills.

El millor és abordar el tema des de la naturalitat i sobretot des del punt de vista de les emocions.

El cos, el nostre cos, és un mitjà a través del qual podem arribar a ser molt feliços, l’hem de conèixer, estimar  i respectar perquè sigui també estimat i respectat pels altres.

No ens agrada veure a la televisió tanta violència gratuïta i tants cops i tanta brutalitat, ens hem acostumat tant a veure-ho que no hi parem ni atenció, i en canvi, quan surten dos cossos nus que es busquen, el primer que fem és veure si la canalla ronda per allà a la vora i si podem, despistar-los.

Perquè no tenim la mateixa ànsia en despistar la canalla quan surt violència a la televisió i no quan surten actituds tendres i d’amor més o menys explícit?

Cliqueu AQUÍ per llegir el conte.